Tant la disjuntiva entre el que faig i el que hauria d'estar fent, com l'oscil·lació entre aquests dos pols constitueixen el focus de la meva producció, tot i que no el tema d'aquesta.


Objectes amb els quals diàriament convisc (ja siguin objectes universals o objectes personals i íntims) fan emergir plantejaments espacials o performàtics que qüestionen la nostra relació amb els mateixos. D'aquesta manera busco generar una nova aproximació a elements que ens acompanyen en el nostre quefer diari i, en conseqüència, ens condicionen i modelen a través del seu ús.

Tanto la disyuntiva entre lo que hago y lo que debería estar haciendo, como la oscilación entre estos dos polos constituyen el foco de mi producción, aunque no el tema de esta.


Objetos con los que diariamente convivo (ya sean objetos universales u objetos personales e intimos) hacen emerger planteamientos espaciales o performáticos que cuestionan nuestra relación con los mismos. De este modo busco generar una nueva aproximación a elementos que nos acompañan en nuestro quehacer diario y, en consecuencia, nos condicionan y nos modelan a través de su uso.

Both the disjunctive between what I do and what I should be doing, and the oscillation between these two poles constitute the focus of my production, although not the subject of it.


Objects with which I live daily (whether they are universal objects or personal and intimate objects) raise spatial or performative approaches that question our relationship with them. In this way I seek to generate a new approach to elements that accompany us in our daily chore and, consequently, condition and shape us through their use.

Statement